El video tracking és l’anàlisi del vídeo per a identificar-hi certs elements i modificar-los o modificar-ne d’altres segons els primers.
Els exemples són aquí i estan relativament ben comentats. Són sobretot per a webcam.
Les funcions són blocs de codi que ens ajuden a organitzar-nos i a simplificar la nostra tasca.
Les funcions poden rebre paràmetres. De fet, n’hem estat utilitzant des que hem fet la primera línia. Line(20,20,100,100); no és més que la invocació de la funció line, que rep en aquest cas quatre paràmetres. La diferència entre això i les funcions que fem nosaltres és que aquí no veiem què passa dins la funció line, perquè aquesta és pròpia del programa (sempre queda el recurs d’anar al codi font, si la curiositat empeny!).
(more…)
Com que els sketch de vídeo no es poden veure fàcilment online si fan servir càmera web, he agrupat els exemples per la sessió d’avui en un Zip.
Per utilitzar-lo en la vostra còpia local de p5 només cal que el descomprimiu allí on teniu les altres carpetes d’Sketchs de p5, tanqueu el programa si és obert, i quan el torneu a obrir ja tindreu els exemples a punt.
Per treballar amb vídeo a processing cal: (more…)
Sonia és una llibreria de so per a Processing.
Una llibreria, en programació, és un conjunt de funcions i mètodes. Una mena d’ampliació de les capacitats d’un programa.
Processing té llibreries internes (openGL, net…) i llibreries externes. Les externes les fan altres desenvolupadors fora de p5, i enriqueixen moltíssim el projecte. Tot i això no totes són compatibles amb tots els sistemes ni versions de p5, i n’hi ha de més estables i més ben documentades que altres.
La primera llibreria que hi va haver per a so és Sonia, feta per l’Amit Pitaru
Un altre de classes dos exemples per veure si val o no la pena treballar amb classes quan fem servir elements tipus botons. La resposta és quasi sempre que sí, per cert, tot i que veureu que el codi és més complex.
Una altra manera d’interactuar amb el ratolí, i de què els objecte interactuïn entre sí, és fent servir el valor de distànica:
Aquí teniu un exemple que juga amb la distància en l’eix X i en l’eix Y
i aquí n’hi ha un altre que juga també amb la distància absoluta
En aquest exemple hi podeu veure com es calcula realment la distància, tot i que Processing té una funció pròpia dist() que fa exàctament aixó per a punts de dues i de tres dimensions.
En un moment o altre, tothom que fa un curs amb mi acaba coneixent el mixo Ramon: 
Segueixen uns exemples del treball amb imatge fixa en Processing. Cada un un pel més complex. Penseu que tot el que el codi pot fer amb imatge fixa, ho podrà fer amb imatge en moviment…
La imatge fixa la podem utilitzar com qualsevol altre element gràfic, i dibuixar-la abans o després d’altres elements o imatges, i també la podem analitzar i fer-ne servir els valors de color.